13.9.13

Poema Octubres


dies de tempesta
By Igor.
El poema Octubres és la primera versió de “Dia de Tempesta”, inclòs al llibre “4 Patis” que us podeu descarregar gratuïtament a Smashwords (Poemes 4 Patis) com ho ha fet (Oh, miraclus!) força gent. No sé perquè vaig condensar el poema i, després de trobar els paperots de les primeres versions, em queda el dubte de quin és millor. Com que sóc molt simpàtic deixo aquí les dues versions, per si algú li ve de gust de llegir-les. Primer la versió en llarg i després de la versió en pot petit. Si voleu trobar els papers i objectes perduts, res millor que canviar de pis.

Poema Octubres

Dia de tempesta,

mes d'octubre.

De la petitesa

del meu pis

en faig un fortí

sense espitlleres.



Al pic del migdia

quasi nit,

els nens són els únics

que somriuen

sortint de l'escola,

aquell temps

sense minotaures.

Com pedres rodolen

riu avall, avall...

Plou i les sabates

floten. Riuen

per una de nova

i per cada nova

els rostres riuran.





La llibertat és

al principi

i al final, modesta.

De la resta,

al llarg laberint,

no recordo res.

Sé que hi ha

diapositives,

màscares,

caixes mudes

i espais sense vides.




poemes gratis catalaDia de tempesta

Dia de tempesta

mes d’octubre,

els nens són els únics

que somriuen

sortint de l’escola,

una platja

sense minotaures.

Plou i les sabates

floten. Riuen

per una de nova,

riu avall.



Del llarg laberint

no en sé res.

La llibertat és

al principi

i al final, modesta.



                       Igor Kutuzov.


6.9.13

El proverbi de Joan Salvat Papasseit


A vegades la poesia, de tan simple, la poesia plau. Com en aquest proverbi de Salvat Papasseit.


Proverbi

Així la rosa enduta pel corrent
així l'espurna de mimosa al vent,
la teva vida, sota el firmament.

3.9.13

ab què amor plaga els enamorats!

Si parlem d'amor....


Veniu plorant, ab cabells escampats,
uberts los pits per mostrar vostre cor
com fon plagat ab la sageta d'or
ab què amor plaga els enamorats!

sense grans canvis des dels temps d'Ausias March. 

1.9.13

Mor el poeta Seamus Heaney


poemes catala seamus heaney
Ha mort el poeta Seamus Heaney però no els seus poemes. Ell era un del pocs nobels en literatura que escrivia versos i encara era viu. Se'l comparava amb un altre poeta irlandès, W.B. Yeats, encara que per a mi, tot i ser complexa, la poesia de Heaney se'm fa més propera i verdadera. El prefereixo a ell.
Si voleu aprofundir en la figura d'aquest poeta, podeu llegir els articles que vaig escriure en aquest mateix blog:

- al 9 de juny de 2013: Humiliació
- al 17 de maig de.2011: L'esmolador

No deixa de ser curiós que la majoria de poetes només són noticia quan es moren o reben un premi de molt prestigi. Mentre treballen els versos i els publiquen, res de res. I recordant el paral·lel entre Yeats i Heaney, he pensat en el poema que va escriure Auden, En memòria de W.B. Yeats, que bé podria ser adient ara. Deixo un fragment, en traducció de Salvador Oliva.

(...) Lluny de la seva malaltia,
els llops escodrinyaven els boscos sempre verds,
el riu del camp no es va deixar temptar pels molls de moda;
les boques afligides
van ocultar als poemes la mort del seu poeta. (...)

Far from his illness
The wolves ran on through the evergreen forests,
The peasant river was untempted by the fashionable quays;
By mourning tongues
The death of the poet was kept from his poems.

26.8.13

Robert Louis Stevenson, Requiem, el poema testament.

poema testament stevensonEl poema Requiem de Stevenson traduït al català per la meva mare, la Yvonne Dennis Marcus, que per sort és anglesa i té un català perfecte, fet que no és comú a tots els anglosaxons d'aquestes terres. Us presento aquesta peça un xic oblidada i per a mi especial, un poema-testament, unes poques paraules de Robert Louis Stevenson que resumeixen l'anhel d'un gran escriptor, d'un home, que intueix que el final és proper i que la mort ronda pels volts de casa seva. I el deixo en aquest blog de poesia amb traduccions al català i castellà. Així cadascú pot tastar els diferents matisos.

Stevenson mor amb només 43 anys a Samoa, on els nadius l'anomenaven Tusitala, i on fou enterrat dalt d'un turó, on diuen, els nadius no hi han tornat a caçar. Els poemes de l'escriptor escocès van ser traduïts al espanyol per Javier Marías en un llibre força interessant. La vessant poètica de Stevenson en el món anglosaxó es considerada com de “minor poet”, és a dir, un poeta amb ofici i talent però sense pertànyer, per a mi també, a l'òrbita de grans poetes com Auden, Robert Frost, Ted Hughes, etc. Sí va ser una gran en prosa: contes i relats, La Fletxa Negre, L'illa del tresor, etc.



Nota sobre la traducció: sobre la traducció del poema de la meva mare he introduït lleus canvis. És una traducció lliure, potser massa, però així s'ha fet... Glad did I live!



Requiem (versió en català)


Sota el cel salvatge i estrellat

caveu la tomba i deixeu-m'hi dormir.

Feliç vivia i feliç vaig morir.

I em vaig estirar anhelant



Que aquest sigui el vers que graveu per a mi:

Descansa al lloc on desitja estar;

Torna el mariner, torna a la mar

I de la muntanya el caçador ha de tornar.



Requiem


poemes anglesos catalaUnder the wide and starry sky
Dig the grave and let me lie:
Glad did I live and gladly die,
And I laid me down with a will.

This be the verse you 'grave for me:
Here he lies where he long'd to be;
Home is the sailor, home from the sea,
And the hunter home from the hill.


Réquiem (versió en castellà) 

Bajo el vasto y estrellado cielo
cavad la fosa y dejadme descansar.
Alegre viví y alegremente muero.
Sólo deseo pediros algo:

Que sean estos los versos que en mi tumba grabéis:
"Aquí yace, donde amó vivir,
el marino ha vuelto a casa
y el cazador volvió de la colina".

                Traducció de José María Álvarez


Per acabar, un video d'algú que va donar música al poema, en forma de cant coral.