Visc en silenci a la cambraCrec en l'exili anònimBec de la llum que s'escapaVinc de la fe tremolosa.
La plaça del sol com teuladaContent amb un got sense tempsPolit per la brisa de les acàciesEn pau si a l'abast em comprens.
Igor Kutuzov
L'àgora dels difunts, on flueix embadalida l'ànima.
Obrint-me pas recorro l'àgoraen zig-zag perquè el camídel home recte perd les claus.Allí els murs amb portes closes,els rostres topen, moren, besenel sol que cau com una túnicatocant els caps desperts, atentsal so que surt del fang vermelldels llavis sota els vels, uns ullscreuats per feixes cel obert,un dit t'atrau, algú t'estirahi ha nervi al braç que ven notíciesquelcom primari mou el bruixotla vella pols, present arreu.Dormit, salmó a les cases baixesque encerclen plaça i cel rogenc,bullint colors extrets de pedresi flors, desert, que es mesclen purs.Els grups de joves passen horesplegats al calç com contrafortsfonent la seva pedra nova,les dones, cap ben cot, traginenocultes lluny del centre, arranparets del groc trencat dels pobres.Al món regit pels secs instintsde sang, com lleis encara hi pesenels pactes, vida és paraula.Tothom estén la mà volentnarrar, canviar, aprendre el trosd'aquell Corà que sap nomésl'altre, teixint així la corda.Si em giro, dents menjats, fortor,la sang dels caps de xai degotabrillant, daurats, rere les llumsd'aram tallant l'aroma viuregat per carns picants, espèciesfregant la pell, taronges, faulesi bàlsams màgics, micos, pispes,la cobra es beu la meva poraquí, on tot es pot trobar.
Jemaa el-Fna, on creix la vidaque neix a cops, brogits d'un pobletenaç creant la seva músicaparida a cada frase ditaamb timbres àrabs sobre l'aireferit per crides d'aigua, precscantats al pi d'estuc, xiulets,cruels llavors a cau d'orella,dansant com ones, vetes verdes,lliscant de boca en boca rereun mur d'històries. Lona rítmica,timbals i flautes gronxen l'odi.
El món fa olor
a ous fregits
i a peus i a sabates.
Per què t'adorms?
Un cos fa olor
a plat d'arròs
i a pinassa.
No mous un dit?
Un pis fa olor
a llit desfet
i a llum i a alegria
Em creus, amor?
Un cor té els colors
d'un mar guixat
estrany i canviant.
Marxem d'aquí?
Igor Kutuzov
CANÇÓ DEL GOSAR PODER
Gosa poder ser fort, i no t'aturis:
gosa poder ser vell, que si tens fills
un testament els fermarà ben curt.
Gosa poder que no t'agradi massa
d'anar testat per un món que s'espera.
Si et sobren fills, avia'ls una guerra.
Gosa poder donar feina a xarnegos.
Amb el teu sou, compraran vi prou agre
perquè en tres anys els podreixi les dents.
No et faci por: tu pren l'opi dels rics
(d'opi, te'n ve d'Escòcia i de Roma).
Gosa poder tenir enemics a sou.
Tu, vailet nou, confia en anys futurs.
Prou temps tindràs de fer-te amics virgilis
que et llegaran eneides a salvar.
Gosa poder fer-te persona augusta,
quan tindràs temps. I avui, Octavi, noi,
gosa poder degollar Ciceró.
Barbat Alfons, emperador d'Espanya,
cosí d'un Sant i Savi tu mateix,
mira-t'hi bé, que en vindran de més savis
a historiar-te, i et diran que ets mal rei:
els has perdut una bruta batalla
que ells han gosat poder-se-la fer seva.
Mira-t'hi bé, general, que una pàtria
gosa posar molta esperança en tu.
No gosis, no, poder perdre batalles.
Però tampoc no et cal guanyar-les totes.
Si tens napalm per sembrar camps del Nord,
gosa poder perdre guerres de Sud.
