Poesia Potter

Una poesia pensant en els nens, joves. Un retrat d'aquell moment, fent cua a un cinema.

POTTER

Tots corren oblidant aquest hivern,

a l’assalt vénen, sols o en grups, xisclant,

nens amb abric i guants, el gest veloç

al gir del passadís, un a un caient

al forat negre, sala de cinema.

Els pares, lents, arriben amb fronteres

però tot és nou, tot és mou a dos pams,

si no veus les parets, les esmicoles!

Desfermats passadís amunt, amunt

salten al pou dels somnis que demà

marxaran rodolant carrer avall.

Esperaré profètic l’any vinent.

Cíclics, en vindran d’altres i els mateixos

fets d’il·lusió, que és el primer tram

d’una avinguda. On vaig perdre els braços?

Els seguiré amunt sense escoltar

ningú, obsessiu, absort com un nen,

en moviment, envers el que no veig.

     Igor Kutuzov