Un petit poema per respirar i passejar per les teulades...
Visc en silenci a la cambraCrec en l'exili anònimBec de la llum que s'escapaVinc de la fe tremolosa.
La plaça del sol com teuladaContent amb un got sense tempsPolit per la brisa de les acàciesEn pau si a l'abast em comprens.
Igor Kutuzov
Equilibri i serenor.
ResponderEliminarQue la pau arribi.
Ostia, no m'ho havia plantejat així, però és veritat. Equilibri.
ResponderEliminarGràcies per la visita.
Ìgor, qué et passa?
ResponderEliminarQue em desenvolupo, poc a poc...
ResponderEliminar¿Ets del Cesid?