*Jemaa el-Fna és una famosa plaça de Marraqueix.
L'àgora dels difunts, on flueix embadalida l'ànima.
Obrint-me pas recorro l'àgoraen zig-zag perquè el camídel home recte perd les claus.Allí els murs amb portes closes,els rostres topen, moren, besenel sol que cau com una túnicatocant els caps desperts, atentsal so que surt del fang vermelldels llavis sota els vels, uns ullscreuats per feixes cel obert,un dit t'atrau, algú t'estirahi ha nervi al braç que ven notíciesquelcom primari mou el bruixotla vella pols, present arreu.Dormit, salmó a les cases baixesque encerclen plaça i cel rogenc,bullint colors extrets de pedresi flors, desert, que es mesclen purs.Els grups de joves passen horesplegats al calç com contrafortsfonent la seva pedra nova,les dones, cap ben cot, traginenocultes lluny del centre, arranparets del groc trencat dels pobres.Al món regit pels secs instintsde sang, com lleis encara hi pesenels pactes, vida és paraula.Tothom estén la mà volentnarrar, canviar, aprendre el trosd'aquell Corà que sap nomésl'altre, teixint així la corda.Si em giro, dents menjats, fortor,la sang dels caps de xai degotabrillant, daurats, rere les llumsd'aram tallant l'aroma viuregat per carns picants, espèciesfregant la pell, taronges, faulesi bàlsams màgics, micos, pispes,la cobra es beu la meva poraquí, on tot es pot trobar.
Jemaa el-Fna, on creix la vidaque neix a cops, brogits d'un pobletenaç creant la seva músicaparida a cada frase ditaamb timbres àrabs sobre l'aireferit per crides d'aigua, precscantats al pi d'estuc, xiulets,cruels llavors a cau d'orella,dansant com ones, vetes verdes,lliscant de boca en boca rereun mur d'històries. Lona rítmica,timbals i flautes gronxen l'odi.
¡No me entero de ná!
ResponderEliminarJeje
Hola,
ResponderEliminarNo te agobies, Agustín. Ya iré traduciendo y pasando algunos al blog Antigua Vamurta.
Gracias por pasarte.
Saludos.
Jo.
ResponderEliminarEs molt bo.
El meu aplaudiment.
Carai, celebro que t'hagi agradat. Espero sorprendre't altres vegades.
ResponderEliminarSalut.