 |
| By Igor |
En aquest pis no s'hi escolta massa soroll. æ El suburbi penso que és tot silenciós §, sense escoles, on m'arriba de tant en tant § un breu ressò d'algun veí fent la mudança. ± Visc al meu pis amb pocs mobles i cap mirall.< Recordant-lo, les estances semblen estretes,╚ amples només per un sol llit; * algú tombat mirant parets aigualides i sostres blancs. ┴ El celobert és fosc. Dormo prop la finestra i així, tants cops, ┼ sóc desvetllat pels molts silencis d'aquests carrers ╩ per on volto gravitant sempre lentament sobre les llacunes dels estius.\M'apropo fins al pont, on a l'altre costat hi ha un barri d'arbres alts ├ i fanals corcats que s'encenen i s'apaguen sense sentit. ♠ Torno al pis després del passeig, esperant. ╝ Em moc, passadís amunt, passadís avall com un sac, Þ incapaç d'entendre aquest neguit, » obrint portes que sé que duen a altres portes. æ Als vespres m'agrada baixar fins on ← comencen les cases, al peu del turó. ┼ Allí m'arriben els crits d'eixams de gavines ¼ que m'acompanyen fins que l'eixord em cansa i torno amunt. ¬ Entro al meu pis, volto per les habitacions, ÷ travesso les cambres i a la fi m'estic quiet, ╩ segur que alguna cosa succeirà aviat ░ i podré marxar d'aquí i no tornar mai més. stop
Igor Kutuzov
Igor Kutuzov
Quan un no està bé amb ell mateix , no se trova bé en lloc i és l`efecte que em crea el teu personatge. Neguitós, en un pis sense mobles que no fa llar, voltant amunt i avall del seu pis, baixant al carrer per a tornar a pujar a casa i sommiant en un futur inmediat però llunyà que, pensa, il.lús, serà la sol.lució als seus mals.
ResponderEliminarMolt bé Ígor, ja saps que som més amant de l`humà que del diví.
Realment aquest home no està bé amb ell mateix. Hi ha alguna cosa més al poema. I és que aquest home té un problema greu...Aggg.
ResponderEliminarSalut.
Gràcies per comentar.
Trist.
ResponderEliminarPetons.
Inquietant la sensaçió que transmetre el personatje amb aquesta solilud nada desitjable.
ResponderEliminarCrec que a vegades cualsevol persona es pot sentir aixins.
Petons
Hola,
ResponderEliminarDoncs volia fer un text inquietant. Neix d'un somni i en el somni vivia en un pis així. A mig somni vaig entendre que era un fantasma. I aquí, a major o menor fortuna neix L'home sense amics, que era un títol que havia pensat.
Salut i gràcies pels comentaris.
La veritat es m'ha agobiat.
ResponderEliminarQuina angoixa.
Aquest malson, tan patent en el teu poema, és un somni per al poderdes del punt de vista dels seus objetius de control social : aconseguir una societat deshumanitzada d´essers aïllats, solitaris, alienats, en permanent estat d´angoixa i por, esperant pasivament que canvien les coses per elles mateixes sense fer res i aceptant el "status quo" imposat.
ResponderEliminarSalut i República.