El secret de Gabriel Ferrater

L'amor i l'odi, el temps, les relacions entre dones i homes. De tot això en parlava Ferrater. I d'altres coses, moltes altres.

Que un poema és una ferralla que mai no acaba de trobar la seva forma exacte, és força conegut. El poeta Gabriel Ferrater ens ho demostra en aquestes dos versions de la poesia El Secret.

Versió del poemari Da nuces pueris, 1960

(...)

Riurem també, i guardarem el secret.

I sobretot després, quan els turmenti

d'haver-se descobert que no es volien

tal com eren i hauran tornat a ser,

i s'agermanin tots en l'odi mutu, (...)

Versió a Les dones i els dies, 1968

(...)

riurem també, i guardarem el secret.

I més que mai, quan vindrà que els turmenti

l'esquinç del vespre pur (quan trepitjaven

caretes, i la pell al descobert

els deia tot el fàstic de com eren

abans: tal com hauran tornat a ser)

i s'agermanin tots dins l'odi mutu. (...)

Una visió amarga del món, dels homes. I a la segona versió, un allunyament del objecte del poema. És l'altre Ferrater.