19.8.11

I encara em cremen els llavis.

Un poema d'amor curt en català... Versos breus com navalles.

S'apaga el dia
amb un fil de coure.
No sempre parlem
de velles promeses.
D'avui, per exemple,
quedarà la sorpresa
d'un infant,
l'alegria del falciot,
o aquesta pluja
sobtada
a la fi de la tarda
que ens obliga
a córrer
per carrers
magnètics
i em permet,
desafiant les distàncies,
en un picat esgarrifós,
caure fins la teva boca.
                      Igor Kutuzov

poesia amor catala curta

8 comentarios:

  1. "en un picat esgarrifós, caure fins la teva boca".
    M'agrada i molt!
    ;)
    Bon cap de setmana!

    ResponderEliminar
  2. Com un ocell que cau en picat. M'alegro que t'hagui agradat. Bon i llarg cap de setmana.

    ResponderEliminar
  3. A jo m`ha agradat, el que més de tot (que no és poc), el títol, que segur que és teu.

    ResponderEliminar
  4. Hola Aina,
    Doncs tenia el poema mig escrit i l'he acabat aquest matí. Tenia ganes de fer alguna cosa lleugera. Celebro que el títol t'agradi.
    Salut.

    ResponderEliminar
  5. pues pasa que lo traduce, imagino que a su manera, pero algo se podrá entender, digo yo. Solo que por aquí, no daré del todo mi opinión, salvo que mi google me engañe y me marque aquí un pegote xD

    Un besazo.

    ResponderEliminar
  6. Ah, no te preocupes. Intentaré ir traduciendo alguno de los poemas que me gusten más y los colgaré en ANTIGUA VAMURTA. Es una de las tareas que tengo pendiente.
    Gracias por la visita. Besos.

    ResponderEliminar