307, l'amor.

Una poesia curta sobre l'amor en pocs versos.

307

Sorprès, allunyat d’aquella finestra

des d’on contemplava els jocs de miralls,

he baixat al mar, i a les platges riuen

els joves tibats de zel, molls de flames.

Sec, m’he endinsat cercant la meva nit

que s’expandeix fins trobar els teus llavis.

Oblida els meus buits de llàgrimes fredes.

L’amor és un far de llum palpitant.

Trenca el meu vestit de marbre i dur gebre.

Pren la meva mà, fes-me corporal!

Roses blanques, roses d'amor. By Igor

                                         Igor Kutuzov

Poema Vº, Primera Secció «Tangents».

Poesia La Felicitat...

5 MINUTS

Al migdia, abans de seguir

tinc cinc minuts. No dormo.

Estirat al llit, deixo que l’aire

corri del balcó fins la finestra,

fregant-me el cuir de l’esquena.

Miro la meva parcel·la de cel

encaixada entre parets negres.

És una parcel·la de veritat,

una parcel·la viva que a l’hivern

filtra raigs tous i a l’estiu

llum directe, molt neta.

Deixo que els ulls es tanquin

mentre miro enrere i també

endavant, repassant les coses

importants, la roba que s’amuntega,

els cordons de les sabates obertes

el gat que dorm panxa a terra.

Són cinc minuts la felicitat

i no cal pensar-hi massa.

El somni s’amaga, els comptes

es buiden i els líders, la nació,

són poca cosa.

Obro els ulls,

la meva parcel·la és blanca.

El cafè puja i és l’hora

de la pàtina i els ferros.

                                    Igor Kutuzov

Poema IVº, secció Tangents.

Passeig Nocturn

Un poema nocturn. Sota els núvols, de nit. Un altre poema del de 4 Patis, el tercer d'aquest llibre de poesia.

Passeig Nocturn, by Igor

PASSEIG NOCTURN                       

Cobert per les aigües

del vespre torno a casa.

Ben bé un cap d’agulla

que trenca mampares,

constant, baixa la pluja.

Quietud a l’avinguda.

La nit és tota plana,

sense la meva veu

escolto els lents batecs

de les pedres mullades.

Avanço encenent

la memòria que llisca

com l’aigua sobre la llosa.

Mitjanit sense homes,

mitjanit sense déus.

Provo d’entendre però                                  

sóc lluny del present.

M’espera la dona,

m’espera la filla

desordenant els jocs

dels seus llargs dies.

Sento el bes del cel

pujant per l’avinguda,

muts, els arbres gaudeixen.

Lleu com aquesta pluja

les ungles de l’aire

em perfilen, m’esborren.

Dóna’m un nou rostre!

Torno a casa, al vespre.

                                       Igor Kutuzov
Poema tercer, secció primera Tangents.

Un altre poema d'amor

Un breu poema d'amor. L'esperança, l'amor, el mar, els rínxols d'una dona. Un altre poema d'amor.

Flors Seques, by Igor

 RÍNXOL     

Quan els mots s’esvaeixen               

És la llum que ens abraça

Nu el cos, roig el cor.

La mà a l’esquena morta

El braç travessa ombres

Penjat del fil que formes.

Encara resten prades

Til·lers perduts que canten.

      

                                     Igor Kutuzov

 
Poema segon, secció primera Tangents.

Tornar al blog Antigua Vamurta

poesia la mare

Un poema per la mare i pensant en la mare. Una poema curt, concentrat, amb nucli dedicat a la meva mare.

Un Moment     

Les prades s’estenen més enllà

d’on puc arribar però encara

m’arrelen els quadres vells penjats

d’aquesta rodalia que es mor.

La terra m’espera.

Exhalo l'argila sota el cel.

El llit de la mare endreço. Pols!                                       

Remoc a la tarda llums del sud.

                                                   Igor Kutuzov

Poema primer, secció primera Tangents del Llibre 4 Patis.

De fotografias.org.

4 Patis, intro poètica

Què es pot fer avui amb un bon grapat de poemes que creus que no són exactament dolents. Abans, els poetes o aspirants, se'ls guardaven al calaix si l'editor no els hi feia cas. Gabriel Ferrater en va cremar molts de joventut, diuen. Tot això ha de crear al autor una sensació ambivalent, guardar-se les coses. Ara hi ha la constel·lació de petits i grans estels virtuals, internet, els blogs, las webs, etc., que ofereixen una alternativa.

Fa temps vaig fer una selecció de versos que havia escrit lentament. Han quedat molts enrere, aquells poemes que llegeixes més tard i penses “Hòstia, quina bona intenció però que fluixos també”. I de tots aquells que em van semblar publicables n'he fet un recull, 4 Patis, que començaré a publicar en aquest blog.

El llibre està format per 35 poemes i quatre seccions. N'hi ha de totes les mides, amb tres o quatre horrorosament llargs. Potser que pel camí n'afegeixi algun de nou o que descavalqui algun de vell. I a més, seguiré pujant textos d'altres autors, sobretot en llengua catalana, comentant allò que m'ha agradat. I altres poemes Pulp! Qué són aquells que no he sabut encaixar al llibre o que senzillament he escrit més tard. També hi haurà més poemes Pulp.

Fent d'aprenent de bruixot, crec que se'm poden fer dos grans crítiques: no sóc prou rigorós amb el llenguatge i sovint, els referents, la traçabilitat del objecte poètic, queda soterrada per las imatges i les paraules. Parlar sol, en diuen. Espero que durant els mesos que estaré publicant tot aquest grapat de poemes, pugui millorar-los i sigui capaç d'obrir les claus de cada peça. Fer-me més comprensible.

Per facilitar la identificació dels poemes 4 patis, afegiré sempre una imatge als textos, que és aquesta. Ah! I si us ve de gust comentar, en negatiu o positiu, no deixeu de fer-ho.

Sort a tots aquells valents que viatgen cap a Itaca.

Igor