Una poesia curta sobre l'amor en pocs versos.
307Sorprès, allunyat d’aquella finestrades d’on contemplava els jocs de miralls,he baixat al mar, i a les platges riuenels joves tibats de zel, molls de flames.Sec, m’he endinsat cercant la meva nitque s’expandeix fins trobar els teus llavis.Oblida els meus buits de llàgrimes fredes.L’amor és un far de llum palpitant.Trenca el meu vestit de marbre i dur gebre.Pren la meva mà, fes-me corporal!
Roses blanques, roses d'amor. By Igor |
Poema Vº, Primera Secció «Tangents».
És teu aquest, Ígor?
ResponderEliminarEt don la meva enhorabona. M`ha agradat molt.
fes-me corporal! M'agradat molt, transmiteix molta passió. Salut!
ResponderEliminarHola Aina, doncs sí. Tots els Poemes 4 Patis i els Pulp són meus. A la secció de "llibres i poetes" parlo de l'obra de tercers.
ResponderEliminarCelebro que t'agradi, un goig poder compartir aquestes breus peces.
Hola i*, doncs vaig canviar aquest vers. Fa temps era "porta'm fins el vent", però crec que "fes-me corporal" està millor.
ResponderEliminarGràcies per la visita.
M'agrada el que transmet amb poques paraules.
ResponderEliminarMolt bó!
:)
Una poema d'amor curt. A vegades, amb pocs versos...
Eliminarel mejor refugio para la melancolía es el amor, su dulce pasión de ternura
ResponderEliminarTots son bons.
ResponderEliminarHo saps?
Toro, gràcies pels ànims. De moment són curts, ja, ja. Salut.
ResponderEliminarEi! No havia entrat mai aquí, no sabia que tenies un altre blog, ja l'aniré mirant.
ResponderEliminarEns veiem!
Ah, doncs benvinguda. Espero que t'agradin els poemes que vaig publicant en aquest racó.
ResponderEliminarFins ara.