5 MINUTS
Al migdia, abans de seguir
tinc cinc minuts. No dormo.
Estirat al llit, deixo que l’aire
corri del balcó fins la finestra,
fregant-me el cuir de l’esquena.
Miro la meva parcel·la de cel
encaixada entre parets negres.
És una parcel·la de veritat,
una parcel·la viva que a l’hivern
filtra raigs tous i a l’estiu
llum directe, molt neta.
Deixo que els ulls es tanquin
mentre miro enrere i també
endavant, repassant les coses
importants, la roba que s’amuntega,
els cordons de les sabates obertes
el gat que dorm panxa a terra.
Són cinc minuts la felicitat
i no cal pensar-hi massa.
El somni s’amaga, els comptes
es buiden i els líders, la nació,
són poca cosa.
Obro els ulls,
la meva parcel·la és blanca.
El cafè puja i és l’hora
de la pàtina i els ferros.
ja ho diuen que la felicitat s`assembla a la pau. M`agrada molt aquest poema, és refrescant i crea un ambient de tranquil.litat, de calidesa contagiosa.
ResponderEliminarHola, te invito a dar de alta gratuitamente tu sitio en DIRECTORIOS LITERARIOS.
ResponderEliminarUn directorio completamente dedicado a la temática literaria y cultural.
Hola Aina, doncs sí. Un poema sobre coses petites, dels moments del dia. Refrescant, m'agrada!!! A vegades no saps on vas amb els versos, i a vegades l'encertes.
ResponderEliminarSalut.
Cinc minuts de luxe.
ResponderEliminarMolt bo.
M'ha donat la sensació de viure-ho amb primera persona.
ResponderEliminarM'agrada! :)
La veritat, tendeixo a fer poemes massa abstractes. Y aquests, m'ajuden.
ResponderEliminarGràcies per la visita. Salut.