Un poema per la mare i pensant en la mare. Una poema curt, concentrat, amb nucli dedicat a la meva mare.
Un Moment
Un Moment
Les prades s’estenen més enllàd’on puc arribar però encaram’arrelen els quadres vells penjatsd’aquesta rodalia que es mor.La terra m’espera.Exhalo l'argila sota el cel.El llit de la mare endreço. Pols!Remoc a la tarda llums del sud.
Igor Kutuzov
Poema primer, secció primera Tangents del Llibre 4 Patis.
| De fotografias.org. |
Llei de vida, arriba sempre el moment en el qual, del passat, només ens resten més quadres que records.
ResponderEliminarHola,
ResponderEliminarI les rodalies, i l'argila. Gràcies per passar-te Aina.
Petons.
Aixo ens queda, records.
ResponderEliminarPetons.
records, un món que s'esfondra, la proximitat de la mort... Bé, també és vida.
ResponderEliminarSalut.
Aquest se m'ha clavat al cor.
ResponderEliminarOstres, Toro. Em fa feliç que t'agradi. Es com correr per la plana, malgrat el temps.
ResponderEliminarSalut.
Bé, per ser un poema dedicat a la mare és un xic atípic. Avui l'he tornat a llegir.
ResponderEliminar