Un breu poema d'amor. L'esperança, l'amor, el mar, els rínxols d'una dona. Un altre poema d'amor.
RÍNXOL
 |
| Flors Seques, by Igor |
RÍNXOL
Quan els mots s’esvaeixen
És la llum que ens abraça
Nu el cos, roig el cor.
La mà a l’esquena morta
El braç travessa ombres
Penjat del fil que formes.
Encara resten prades
Til·lers perduts que canten.
Nu el cos, roig el cor... M'agrada!
ResponderEliminar;)
Salut!
El cos roig pel desig.....
ResponderEliminarGràcies per passar-te.
M'agradat molt... tenen força les paraules.
ResponderEliminarLlum, ombres... es com sentir-se reflexada.
Salut :)
Un poema curt d'amor en català. Amb poques paraules és pot dir molt en poesia!
EliminarMolt, molt, molt bo.
ResponderEliminarFelicitats.
Hola,
ResponderEliminarGràcies per passar per aquí. La veritat és que a l'habitació hi ha llums i ombres.
Salut.