Farai un vers, Guilhem i Loquillo

Una amiga de Madrid, la Susana, em va demanar que traduís farà uns dies el següent missatge: «Farai un vers de dreit nien». Gairebé se'm para el cor. Però, quina llengua és aquesta? Català medieval? No. Occità, la llengua de Guilhem de Peitieu, duc d'Aquitània i primer trobador del que es conserva l'obra. Aquí comencen els versos d'un poema que ha adaptat (oh!) El Loquillo, al seu disc “Su nombre era el de todas las mujeres” (2011), vía Luis Alberto de Cuenca. És una bona cançó, però en tot cas la lletra no és coincident. Deixo el vídeo abaix.

Farai un vers de dreit nien,         Vaig de no-res aquest vers fent:
Non er de mi ni d'autra gen,        no m'hi contemplo, ni altra gent,
Non er d'amor ni de joven,          no diu jovent, ni d'amor sent
Ni de ren au,                                                            el devessall.
Qu'enans fo trobatz en durmen   Quan l'he trobat, jo era dorment
Sus un chivau.                                                     dalt d'un cavall.

Jo que pensava que el no-res era un concepte modern, potser fruit dels nihilistes. No, altre cop. Guilhem de Peitieu, VII comte de Poitiers i IX duc d’ Aquitània, és el primer trobadors conegut, el primer poeta de llengua occitana d’obra conservada. Fou un senyor poderós, lluità contra el seu rei al costat del d'Anglaterra i encapçalà una d'aquelles boges creuades sagnants. Al capdavant de 30.000 guerrers, que els turcs van massacrar a la batalla d'Heraclea Cybistra. En va tornar ell i sis més.

Es conserven dotze poesies seves, moltes catalogades com sensuals i tendres. Segons Martí de Riquer, "se dirige a sus compañeros, jóvenes caballeros de su mesnada, y donde expone temas chistosos, divertidos o francamente obscenos al hablar de los amores con sus amigas".

Deixo aquí aquest poema seu i un link un trobareu tota la obra que ens ha arribat a nosaltres, pobres mortals: http://www.trobar.org/troubadours/coms_de_peiteu/

Farai un vers de dreit nien,
Non er de mi ni d'autra gen,
Non er d'amor ni de joven,
Ni de ren au,
Qu'enans fo trobatz en durmen
Sus un chivau.

No sai en qual hora-m fui natz,
No soi alegres ni iratz,
No soi estranhs ni soi privatz,
Ni no-n puesc au,
Qu'enaisi fui de nueitz fadatz
Sobr'un pueg au.

No sai cora-m fui endormitz,
Ni cora-m veill, s'om no m'o ditz!
Per pauc no m'es lo cor partitz
D'un dol corau,
E no m'o pretz una fromitz,
Per saint Marsau!

Malautz soi e cremi morir,
E re no sai mas quan n'aug dir.
Metge querrai al mieu albir,
E no-m sai cau:
Bos metges er si-m pot guerir,
Mas non, si-m mau.

Amigu' ai ieu, non sai qui s'es,
C'anc no la vi, si m'aiut fes,
Ni-m fes que-m plassa ni que-m pes,
Ni no m'en cau
C'anc non ac Norman ni Franses
Dins mon ostau.

Anc non la vi et am la fort,
Anc no-n aic dreit ni no-m fes tort;
Quan no la vei, be m'en deport,
No-m prez un jau,
Qu'ie-n sai gensor e belazor,
E que mai vau.

Fait ai lo vers, no sai de cui,
Et trametrai lo a celui
Que lo-m trameta per autrui,
Enves Peitau,
Que-m tramezes del sieu estui.