Esteve Plantada és un poeta nascut a Granollers l'any 1979. Ha publicat diversos reculls de poesia i és també periodista. Fa uns poemes on la musicalitat és central, on cerca una sinuositat d'accents i sons. I no només això, té un grup complicat de definir (rock? Pop? Stocdecoc?) que, agradi o no agradi, no és conformista i arrisquen. Es diuen Els Nens Eutròfics.Deixo dos poemes curts. I atenció a la pàgina web de l'autor, força interessant: http://plantada.tumblr.com/
- Arrossegues un món en cada paraula,
- forges ciutats en munts de residus,
- ets aquell ca que ja mai no lladra
- ni per por ni per gana, soliu i brutal,
- estigma del buit: la vida que et sagna.
- No hi ha res que et salvi.
- Et salva, però, l’instant.
- L’instant et fuig, com pres.
- Ets pres en aquesta derrota.
- No pots esperar eternament,
- la fita és fugir amb la idea.
- *Si hi ha cap problema de copyrights o similars, deixeu el comentari o m'envieu un mail i suprimeixo l'entrada.
No només hi ha poetes vius, sinó que encara en queden de joves.
ResponderEliminarJa, ja. És veritat. A la poesia tenim la mania de mirar només els poetes morts. Aquest és jove i viu, tot un èxit.
ResponderEliminarPetons, Aina.
M'agrada molt el segón poema.
ResponderEliminarMolt.