Poesia a la Biblioteca. Vigila què agafes!!!

Com un lladre de pastisseries entro a la biblioteca, on el bé escàs són les connexions a internet. Qui vol un llibre, qui? Pujo escales, creuo els silencis, miro els estudiants, salto damunt els caps pelats dels jubilats, jugo a regatejar prestatgeries i arribo a la secció de poesia. Tinc pressa, tinc pressa, que la vida real no deixa de xisclar. Va! N'agafo 4. A la nit, hi ha una estona. Sempre hi ha una estona si mires poc la tele. Engrapo els quatre llibres i els llepo. Obro les pàgines de «Poemes i Mirlitonades» de Samuel Beckett. És com un fortí. L'assalto, el torno a assaltar, però no hi ha manera. Què és això? No entenc res, i hi ha res? Passejo sobre els poemes de Catul, que em fan riure a batzegades. Som com ahir. Després aterro a la consulta de Stéphane Mallarmé. És un metge, un bruixot de molt prestigi. Diuen que és boníssim. Però m'espero a la saleta. Llegeixo un, dos, tres, tots els poemes i segueixo a la saleta, en Mallarmé no em deixa passar. No puc obrir els seus versos. Provo amb l'obrellaunes, no hi ha manera. Crido a un amic. Fem servir un perforador industrial i diamants negres. No es mouen, ni grinyolen ni res. Hòstia, tinc ganes de posar-me a plorar. Desesperat, com un fill abandonat, obro el llibre que vaig agafar per casualitat. Em va agradar la portada que és com dir que votes al candidat d'un partit perquè sembla simpàtic. Primer em sorprenc, després faig un bot. És boig aquest poeta! L'he encertada, la sageta llençada a l'atzar. El paio és Jacques Prévert, i diuen que va ser terriblement popular a França fa uns anys. El llibre, Preversions, que serà motiu d'un proper post. És boig en Prévert!!!! És boig! Res em manca...

Prévert, poeta boig.

Quarter lliure
Vaig posar la gorra a la gàbia
i vaig sortir amb l'ocell al cap
Així ja no saludem
va demanar el comandant
No
ja no saludem
va respondre l'ocell
Ah bé
perdoneu em pensava que encara saludàvem
va dir el comandant
Esteu perdonat tothom es pot equivocar
va dir l'ocell.