Un poema curt de primavera, aquell estat de flotació intemporal.
Igor Kutuzov
Roses Blanques, by Igor. Poesia PrimaveraEntre els braços adormitsdel bosc, flames de llum blancaesclaten,abans de la primavera,molt abans que els murs de pedra.
Del llibre de poemes "Poesia 4 Patis". Igor Kutuzov.
Breu però intens. Un aplaudiment al poema i a la fotografia, que Déu ni dó.
ResponderEliminarAh, les roses de primavera! Petons-
EliminarEstic d'acord amb aina, breu però intens. Rosses blanques i llum de lluna. Petons!
ResponderEliminarPrecioso. Aunque tengo que traducirlo primero. La sonoridad del original es mucho más bonita.
ResponderEliminarUn abrazo
La vista se m'ha anat al verd amb què esclaten els murs de pedra, darrere les cortines de llum blanca. M'agraden els colors d'aquest poema.
ResponderEliminarPerqué diuen "Breu però intens...", a mi m'ho diuen constantment i sempre penso que opinen que el fet de que sigui breu es quelcom negatiu, después el "però intens" ho compensa, i no ho entenc...
ResponderEliminarEs molt més difícil transmetre sentiments en un poema breu que en un exténs.
Deu ser que la gent aplica a la poesía el mateix criteri que a l'hora de comprar botifarres.
I ja que escrius...no tens res a dir del poema, Toro?
ResponderEliminarQue dolenta que ets, jajajjajajajaa
ResponderEliminarDoncs que es molt bucólic i que m'ha fet imaginar una catifa de flors preparada per donar la benvinguda a la primavera.
T'agrada el comentari Aina?
Ah, i que el poema m'agrada molt independentment de si es breu o no.
Ja, ja. Visca els debats.
Eliminarprimavera, la explosión de vida latente y la maravilla de la poesía para describir su regreso, hermoso, saludos querido Igor
ResponderEliminarY no sabes como la echo de menos...
EliminarPrimavera
ResponderEliminarAquele amigo diáfano caminha na areia da praia
não foge,
flutua nas suas asas da cor do mel e do leite,
qual Querubim brincando.
E sei! A Primavera voltou...O Inverno passou!...
Lindos seus versos. Escrevo poesia
Maria Luísa