Trenco el Temps
Trenco el temps
i l’encaixo sobre una pàgina.
La pàgina té quatre costats
que em van bé per ordenar.
Anotar, escombrar, recosir
a la meva manera.
Si pàgina a pàgina
faig una fila
tinc un llibre del temps.
Un sobre l’altre, un any.
Si engarjolo les pàgines
a l’armari,
un temps per pensar,
un jo en moviment.
Ara les escapço, en faig bocins,
faig munts sobre l’escriptori
enraono amb elles, declamo!
M’encén l’ira i les faig volar
corro a recollir-les del terra
i amb una disculpa les torno
Al seu lloc. (Escollit). Supèrbia.
A una pàgina m’hi cap un gat.
A un altre, un matí, i així
fins acabar esgotat.
Miro el temps. Ara entenc
les taules desendreçades,
els homes que baden,
els cigars a la tassa.
Fulls de vent, éssers a la pàgina,
baixar de puntetes
els rierols de paper.
Segueix trencant el temps!
ResponderEliminarPetons.
"Fulls de vent, éssers a la pàgina." Preciòs. Ja ho diguen: "Tempus fugit ergo carpe diem".
ResponderEliminarUn plaer llegir-te. Petons y somriures.
Celebro que us agradi. Hi ha unes gotetes d'humor, el tema, el temps i l'art.
ResponderEliminarSalut.
todo el hombre y sus acciones se traducen en tiempo, y solo en nuestra imaginación podemos hacer de él nuestro juguete....
ResponderEliminarsaludos querido Igor
Tienes razón, un jugete... Y no lo había visto con esa claridad.
EliminarSaludos.
Un llibre del temps?
ResponderEliminarQuina enveja.
Toro, pero si tu en fas molts, dels temps i dels dies.
EliminarSalut.
Aquest l'hauria posat en primer lloc, el trobo genial, molt enginyós. I reflecteix ben bé la feina d'escriure, trencar el temps per reconstruir-lo i convertir-lo en un altre temps, el literari. Trobo molt divertida la imatge de l'escriptor que parla i declama les pàgines.
ResponderEliminar