El poeta francés Jacques Prévert amb el seu característic llenguatge planer, ens regala aquest enorme poema sobre l'ocell, la gàbia, els barrots i l'arbre. De què parla? De la llibertat, de l'amor, de la poesia i de l'art, de la natura. Penso que de moltes coses, i d'aquí neix la màgia del poema.
Per fer el retrat d'un ocell
Pinta per començar una gàbia
amb una porta oberta
després pinta
una cosa bonica
una cosa senzilla
una cosa maca
una cosa útil
per a l'ocell
recolza després la tela contra un arbre
en un jardí
en un bosc
o en una selva
amaga't darrere l'arbre
sense dir res
sense bellugar-te...
De vegades l'ocell arriba aviat
però pot molt ben ser que passin anys i panys
abans no es decideixi
No et desanimis
espera
espera si cal durant anys
que la rapidesa o la lentitud de l'arribada de l'ocell
no té cap relació
amb l'encert del quadre
Quan l'ocell arribi
si és que arriba
guarda el silenci més profund
espera que l'ocell entri a la gàbia
i quan hagi entrat
tanca suaument la porta amb el pinzell
en acabat
esborra l'un rere l'altre tots els barrots
amb compte de no tocar cap de les plomes de l'ocell
Fes després el retrat de l'arbre
i escull la branca més bonica
per a l'ocell
pinta també el verd fullam i la frescor del vent
el polsim del sol
i la fressa de les bestioles de l'herba en la calor de l'estiu
i després espera que l'ocell es decideixi a cantar
Si l'ocell no canta
és mal senyal
senyal que el quadre és dolent
però si canta es bon senyal
senyal que pots signar
Llavors arrenques molt dolçament
una de les plomes de l'ocell
i escrius el teu nom en un angle del quadre.
Traducció a cura de Miquel Desclot
