Per fer el retrat d'un ocell

El poeta francés Jacques Prévert amb el seu característic llenguatge planer, ens regala aquest enorme poema sobre l'ocell, la gàbia, els barrots i l'arbre. De què parla? De la llibertat, de l'amor, de la poesia i de l'art, de la natura. Penso que de moltes coses, i d'aquí neix la màgia del poema.

Per fer el retrat d'un ocell

Pinta per començar una gàbia

amb una porta oberta

després pinta

una cosa bonica

una cosa senzilla

una cosa maca

una cosa útil

per a l'ocell

recolza després la tela contra un arbre

en un jardí

en un bosc

o en una selva

amaga't darrere l'arbre

sense dir res

sense bellugar-te...

De vegades l'ocell arriba aviat

però pot molt ben ser que passin anys i panys

abans no es decideixi

No et desanimis

espera

espera si cal durant anys

que la rapidesa o la lentitud de l'arribada de l'ocell

no té cap relació

amb l'encert del quadre

Quan l'ocell arribi

si és que arriba

guarda el silenci més profund

espera que l'ocell entri a la gàbia

i quan hagi entrat

tanca suaument la porta amb el pinzell

en acabat

esborra l'un rere l'altre tots els barrots

amb compte de no tocar cap de les plomes de l'ocell

Fes després el retrat de l'arbre

i escull la branca més bonica

per a l'ocell

pinta també el verd fullam i la frescor del vent

el polsim del sol

i la fressa de les bestioles de l'herba en la calor de l'estiu

i després espera que l'ocell es decideixi a cantar

Si l'ocell no canta

és mal senyal

senyal que el quadre és dolent

però si canta es bon senyal

senyal que pots signar

Llavors arrenques molt dolçament

una de les plomes de l'ocell

i escrius el teu nom en un angle del quadre.

                                    

                                               Traducció a cura de Miquel Desclot