Una poesia intimista del llibre de poemes 4 Patis que us podeu baixar gratis en pdf, epub, mobi, kindle, etc.. Aquest Jo m'acuso. El principi dels nostres mals, no és a dins nostre, no en som els responsables? Un poema-acusació amb trets d'autorerat poètic.
Jo m’acusoM’acusa la pau dels insignificants,les queixes d’un pagès de salobre,no és lliure! És un pati ordenatamb vidres trossejatsd’un firmament imaginari.M’acuso de no destruir.M’acuso d’haver emigratfins esborrar el que creia seraire, cercle. De negligirdeixant l’heura estancadaals murs de casa meva,seus són els vèrtexs.Sóc un home pertinent?Em desgasto a cada reclamd’aquests anys tan prudents...És la mandra el meu pecat,comprant fruites encesesals mercats de llums sucroses.M’acuso de creure que l’artés copsar i entreveure,quan tu vols commoure’t.El meu cohort és desgràcia.Jo m’acuso de no fer res.
Igor Kutuzov
 |
| Josep Mari Sert. |
Hi ha versos pels quals faria 100 km per conèixer qui els ha escrit. Parlo seriosament.
ResponderEliminarJa, ja, celebro que t'agradi aquest poema d'acusació. Salut.
EliminarEl arte es indefinible. He ahí su encanto.
ResponderEliminarHoy te has puesto muy serio y me has cautivado.
Un abrazo.
Indefinible y con la consistencia del vacío. Así es la poesía.
EliminarBesos.
Brutal, m'has deixat sense paraules. Aquests versos tenen tanta força que sóc incapaç de dir-ne res més del que expressen. Només puc dir que jo també m'acuso. Petons
ResponderEliminar"M’acuso de creure que l’art." Crec que amb això ho has dit tot :) Petons!
ResponderEliminarHola,
ResponderEliminarDe fet, el poema neix sobre una crítica a un mateix. De la meva responsabilitat sobre el que succeix en el nostre món.
Cantireta, que t'emportaries una decepció. Només cal recordar l'amic Pessoa. Però si passes per BCN i vols fer un cafè estàs convidada.
El arte es indefinible. Aquí està una de les seves gràcies.
Sílvia. Síí... Si ho penses bé, quasi tots no fem prou per fer un món millor. Gràcies per les teves paraules. Potser, sabent que estem malalts, ens podem començar a curar-nos.
i*, el cert és que hi ha gent que per a ells l'art és tot emotivitat. Que sí, que també, però penso que és més que commoure's.
Salut.
Tots som culpables.
ResponderEliminarDefugim la responsabilitat del que passa al món amb qualsevol excusa.
I continuem vivint com si res...
Exacte!
ResponderEliminar