Una poesia curta sobre les flors vermelles, la vida, el temps. Fràgils i temporals.
Flors vermelles |
| Flors vermelles, by Igor. |
Aquelles flors vermelles i carnoses
que vas portar,
s’esmicolen separades de la terra.
Les vaig abandonar al balcó,
exili de llum i aire,
condemnades al destí del nàufrag.
Però, avançada la tardor,
va aparèixer, voltant el ram,
una subtil companyia.
El vol translúcid, pur,
d’una papallona.
Blanc entrar i sortir. Simple, viure.
I. Kutuzov
Preciós! ;)
ResponderEliminarPetons.
Aquí la papallona, com a símbol de llibertat, és molt suggeridor. Un vol fràgil que ens mostra la vida en contraposició amb les flors vermelles que s'esmicolen juntament amb el pas de la tardor. Molt i molt bonic!
ResponderEliminarAh, m'alegra que us agradi. M'estranya que escrigui coses així, tan fràgils, jo que sóc més aviat com una caixa de sabates.
ResponderEliminarLa papallona i la senzillesa de viure. Sovint, em complico massa les coses sense necessitat. Intentaré recordar la papallona, que entra i surt.
Petons.
Viure....papallona que fa reviure la flor marcida.. molt simbòlic !
ResponderEliminarQué poema tan colorido.
ResponderEliminarPreciosa la imagen de la mariposa.
Un abrazo.
Eixe és el destí de les flors moltes vegades, l'exili, però és un exili lluminós del que una papallona pot fer-les tornar...
ResponderEliminarSalutacions
Como se nota que llevo en Cataluña casi tres semanas! No he necesitado traductor para comprenderlo :D
ResponderEliminarFlors i papallones...
ResponderEliminarBen surtit el poema.
No sé perque em sembla un cant a la llibertat i a la vida.
ResponderEliminarM' agradat