En aquest poema curt sobre el mes de maig i la primavera hi ha una confrontació. El bosc, humit.
Deixat al MaigPetits núvols a la derivaperseguits per enormescuirassats blancs.El bosc, a sota, s’esgarrifa.Ha plogut tantque el verd vessa arreu.Apoteòsica és l’exuberància.Tinc dret a queixaaquest mes de maig?
No et pots queixar,no, t`ha sortit redó.
ResponderEliminarDesprés de llegir-te jo tampoc tinc dret de queixa.
ResponderEliminarTot el contari.
Maig???
ResponderEliminarFora de temps, així són els poemes, crec.
EliminarLa pluja abundant que ho renova tot, que omple els verds a punt de vessar. És una imatge "apoteòsica", brillant. Com diu l'Aina, redona. I les queixes ens les guardem ben guardades ;)
ResponderEliminarSí, a vegades oblidem, amb aquesta crisi tan poc poètica, la natura.
ResponderEliminarDissortat, el poema el vaig escriure fa un parell o tres d'anys, en un mes de maig. Ja sé, avui és 16 de juliol de 2012. O això diu el calendari.
Gràcies pels comentaris.
Salut.
Mirar la naturaleza, despierta la poesia
ResponderEliminarUn abrazo