 |
| By Igor |
Una poema pel pare. És l'últim poema del llibre 4 Patis. Un poema dedicat al meu pare. Hi sobrevola la mort, que és el final del camí, que forma part del fet de viure.Aquí os deixo la poesia pel pare.
Què publicaré
després d'aquest poema? Més poemes, segur. Espero que us
agradin i us agradi. Teniu tot el llibre de poesia 4 Patis en lectura on line en aquest blog i en descàrrega també.
Mides Constants
S’escapa Els olis
la llum frenant
de la tarda fils de sorra
Quan tornes
M’escames
filant els punts
de la tomba
de la taca
Tot i els anys
Tot i el goig
Molt enllà
Tot s’escampa
Quan cantes des del país dels morts.
Del teu record viuen les fades
i dels teus anys en fan cançons,
quan fibla el raig de la tardor
cremant les flors d’aquestes tardes.
Del teu record es pot dir poc
com dels meus dies quan als camps
hagi tornat. Tintes de foc
de tants migdies prop del mar...
És un amor lícit un quadre?
No es desfan els seus colors
als negres pous de la riuada.
És l’únic guany? Fixar la mort.
No guanyaré tot el dolor.
Mai no sabrem per quins barrancs
l’arrel s’aferra a la claror.
No t’esperaré.
I a cada batec
tornes xiulant pels boscos d’agost.
Ningú em conte llegendes, pare,
ningú.
Llisquen daurades les llums de la tarda.
Marxa l’estiu i marxem tots dos
pels marges de turons i camins remots.
Igor Kutuzov.
El del pare, dels millors records. Pel final, el millor dels poemes.
ResponderEliminarUn poema fet amb molt carinyo, "Del teu record viuen les fades i dels teus anys en fan cançons", m´has tocat el coret.
Trist, plè de malenconia.
M`ha agradat molt, Ígor, molt.
Ostres, m'alegro que t'agradi. Aquest poema, tan personal. El vaig voler dotar d'una certa musicalitat, amb major o menor fortuna. Quina alegria que resulti emocional.
ResponderEliminarPetons.
Hoy he necesitado al traductor, y me he dado cuenta de que el poema sabe a recuerdos y por eso me duele cerca de las costillas, por eso y porque mi padre me habla como alguien ajeno, ni siquiera me habla de verdad estando tan lejos.
ResponderEliminarUn abrazo.
És un poema profund, ple d'amor i respecte envers el pare estimat. Parla d'un amor etern i incondicional com n'hi ha pocs. "Ningú no em conta llegendes, pare", m'agrada especialment, és ara quan la veu poètica el converteix en llegenda, com una inscripció gravada en forma de poema.
ResponderEliminarSí, aquest poema del pare té alguna cosa de inscripció en pedra. De testament d'un temps i d'una relació que els rius s'han endut.
EliminarPetons.
Tendre i melangiós.
ResponderEliminarDesprés... Després vindran més coses...
Salut!
Hola,
ResponderEliminarDoncs ara recordo una cita que va fer servir Parcerises, que es referia als pares, i deia, si fa o no fa, que quan moren et trobes de cop a primera línia.
Sílivia, ostres, això que dius no ho havia pensat. Que bo.
Salut.
Desgraciadament es així.
ResponderEliminarA primera línia i sense ningú que et protegeixi.
Un gran poema.
Et felicito.
Ah, és llei de vida. Hi ha un moment en que mires al costat, enrere, i quedes tú, al.lucinat.
ResponderEliminarGràcies per les teves paraules, Toro.
Salut.
Sincero, tierno y desnudo.
ResponderEliminarUn poema lleno de nostalgia y cariño.
Felicidades.
Un abrazo.
I jo sense haver llegit aquesta meravella... ;)
ResponderEliminarwod a fok?
ResponderEliminar