Una
de les veus de la poesia catalana que busquen nous camins. Aquest és
el poeta Enric Casasses, nascut a la Barcelona de l'any 1951. Té,
ni més ni menys, que vint-i-cinc llibres de poesia publicats.
Tot i publicar a editorials convencionals i guanyar premis de poesia
convencionals tant el seu aspecte —magre, estrambòtic,
propi—, com la seva manera d'escriure versos ofereixen el plaer de
tastar altres plats. Personalment, aquest tip de rimes dolces i
versos esquitxats de melangia tan comuns a la literatura catalana
m'allunyen de la poesia. Així que en Casasses pot agradar o
no, però fa una altre cosa. Del seu llibre Calç,
extrec aquests versos:
- UN AIRE
- La nit és un privilegi
- teixit tot de seda i or
- i ara et jugues el teu sostre
- per tastar-ne la finor.
- I et lleva la pell,
- et guanya les bales,
- fa ballar les portes,
- tot perquè t'hi vegis.
- Llavors obren els llavis
- finestres de l'amor
- i sembla que s'ofeguin,
- que diguin per favor.
- La nit és déu vist de cara.
Hi ha experimentació a la seva poesia, una necessitat de
transitar per rutes no explorades abans per altres poetes. També
he trobat versos més convencionals, tot i que mai ho acaben de
ser-ho, afortunadament.
-
VENJANÇA - A dins del pit jo hi tinc
- punyals de coloraines
- clavats als troncs dels pins
- cridant venjança!
- Ben lluny s'emporti el crit
- la tramuntana.
- Avall, camí del mar,
- la terra es fa més aspra,
- hi ha marges recremats
- i una barraca
- i els dos dragons gegants
- guardant la cala.
- El boig ferit de por
- s'asseu arran de l'aigua
- fent rigalets, amor,
- amb pedres planes
- que fan sis o set bots
- i santes pasqües.
Aquest poeta
barceloní crec que mai no ha acabat de ser entès o
estimat per la majoria del minúscul grup de lectors de poesia
i pel micro-no-res grup de lectors de poesia en català. Tot i
així jo hi torno als seus versos, més ara que sóc
mig vell que quan el vaig llegir per primer cop fa quince o vint
anys. Diu ell:
«Resumint,
que sóc dels perduts en un mar de castanyes, dels perduts i
prou, i com que els perduts potser són els únics que
tenen una mínima noció de què va el festival
aquest dels estels entre les branques, ho escrivim per als que saben
on són, perquè som generosos i quan tenim dubtes ens
agrada compartir-los.»
Benaurats els perduts, doncs.
- REFRANY
- Al pot petit hi ha poca confitura
- i al cor trencat la veritat més dura:
- mal amagat és mal que no té cura,
- la llibertat, la llei que és més segura,
- la veritat, bandera que no es jura,
- i el paradís, un bon plat de verdura.
Tiene pinta de músico norteamericano indie.
ResponderEliminarMe ha encantado el primer poema, prueba a leerlo escuchando a The Velvet Underground.
Eso sí, lo leo traducido cutremente al español con Google Traductor, así que no soy de fiar xD
Un abrazo.
Saps, Igor? Va venir allà on treballava abans, i la jefa que tenia no ens va arreglar l'horari per a que poguéssim anar a escoltar-lo. A mi m'encanta, me fa pensar i me dóna motius per dir que la poesia sempre és anar més enllà del camí dels boleros i balades (que per ballar agarraos ja'stà bé, però sense música, per sortir corrents)
ResponderEliminarGràcies pel tast. Magnífica tria.
Un petonet.
Els "escollits" no acostumen a ser gaire reconeguts! un gran poeta !
ResponderEliminarEn comentaré el darrer al meu bloc un dia d'aquests!
ResponderEliminarRecita de conya i viu la poesia al límit, és dels poetes que creuen que la literatura és veritat. Gràcies pel tast, ara feia temps que no el sentia ni el llegia.
ResponderEliminarNo m'agrada normalment la poesía rimada.
ResponderEliminarSempre tinc la sensació de que es quelcom artificial, como si el sentiment s'hagués d'adaptar a la paraula i si no es així es retorça o es canvia el sentiment.
És aquest un dels grans dilemes de la poesia. Jo no l'he resolt. En el nou llibre de poemes que estic escrivint he optat, per primer cop, pel vers lliure per les raons que esmentes.
ResponderEliminarSalve, Toro.