Adonis, poeta sirià i els poemes en català

Adonis, el pseudònim del poeta sirià i més tard libanés Ali Ahmad Said Esber, és un dels artistes i intel.lectuals més reconegeuts del món àrab.  Ja porta escrits més de vint llibres, tots en àrab.  

El vaig conèixer i sentir recitar al Barcelona Poesia que es celebra al Palau de la Música. Bona poesia la d'Adonis, per això el porto a aquest racó de la xarxa. És un poeta que ha treballat al Líban i a França, lluny, sembla, de la convulsa Siria. 

Són famosos els seus Cants de Mihyar el de Damasc (1961), però en té molts, com El llibre del setge de Beirut (1985). 

Epitafi per a Nova York

Pinzellada de la terra com una pera
o un pit.
Entre aquests fruits i la mort
sobreviu un truc d'enginyeria:
Nova York,
anomeneu-la una ciutat sobre quatre potes,
camí del crim
encara que l'ofegat ja gemega
a la distància.
Nova York és una dona
que sosté, segons la història,
un drap anomenat llibertat amb una sola mà
i estrangula la terra amb l'altre.

                      (Aquí he fet una lliure traducció del castellà.)

Rei dels Vents

L'extrem és la meva bandera,
sense germanor ni retrobament,
l'extrem és el meu cant.
Mobilitzo les flors, convoco arbres
i desplego el pavelló del cel.
Estimo, visc i neixo en les meves paraules,
aplegant les papallones sota l'estendard del matí,
fent créixer els fruits,
pernoctant amb la pluja
en els núvols i ses esquelles, en les mars.
Amollo els estels, fermo les àncores
i m'erigeixo jo mateix.

          (Traducció del àrab de Dolors Cinca.)

Extraviament

Errabund, llenço la cara al matí i a la pols,
la llenço a la follia.
Els meus ulls són d'herba i de foc,
els meus ulls son estendards i emigrants.

Errabund, llenço la cara al matí i a la pols,
neixo a les acaballes del camí
i crido, i amb mi criden el camí la pols:

Déu, que bonic perdre'm amb el meu rostre,
extraviar-me ple de flames.
Oh tomba! Oh fi meva al llindar de la primavera!

                            (Traducció del àrab de Dolors Cinca.)