Perquè els amants hem d'arrasar-nos
L'amor tot fet d'esgarrapades
amb la claror de gat mesquer
damunt les cornises del fòsfor
L'amor és un vals d'estocades
Pere Gimeferrer
L'amor tot fet d'esgarrapades
amb la claror de gat mesquer
damunt les cornises del fòsfor
L'amor és un vals d'estocades
Pere Gimeferrer
Aquesta és una cita del llibre-poema Mascarada, que el poeta Pere Gimferrer va publicar i relligar el 8 de maig de 1996. Una gran llibre de poesia catalana i un llibre modern. No he llegit a tothom, ni de bon tros, però sospito que són pocs els grans llibres de poesia als darrers anys, encara que això no deixa de ser opinió. No va passar res. El llibre va sortir, va rebre el corresponent suport d'una gran editorial com Edicions 62 – Empúries, se'n va parlar als gran diaris i tururut. Fi. Des d'aquí, una mica a deshora, el reivindico.
Amb el temps es converteix en un vals de desilusions.
ResponderEliminarCom era la cançó?
ResponderEliminarPotser sovint, massa sovint...
Get high, hit the floor before you go
ResponderEliminarMatador, estocada, you're my blood sport.
http://www.youtube.com/watch?v=aNYjOVo5IEw
Gimferer taurí, ingenu i mal amant. Una xitxerel·lo.
Aquí parlo del poeta Gimferrer. La resta, em resulta circumstancial.
ResponderEliminarIngenu. Això sí que m'ha sorprès.
Salut.
la poesia és més aviat minoritària per desgràcia, un bon poemari el que destaques, no el tinc gaire llegit Gimferrer però m'agrada
ResponderEliminarIngenu, sí. Gimferrer em sembla un virtuós de la paraula. Un geni de la lingüística com Einstein en matemàtiques. Però mentre Einstein sap distanciar-se de l'estudi i mira l'obra a vista d'ocell per a comprendre la magnitut de la vida, de la realitat en conjunt, Gimferrer sembla obscecat llegint i escrivint.
ResponderEliminarLi preguntes a Gimferrer si és panteista, hilozoista o quelcom... i no es mulla. És com si els seus propis anàlisis siguin sempre a través del microscopi.
Els poetes teniu el do del silenci a través del qual l'univers sembla nutrir-vos de veritat. Gimferrer és un oceà de silenci. Hi ha un moment en el que l'artistia s'ha de preguntar sobre l'utilitat i intencionalitat del propi art. En la meva subjectiva opinió Gimferrer aquí peca d'ingenu i resulta un entranyable i bondadós personatge pintoresc.
Gràcies Igor per l'espai poètic que ofereixes, ens dones un espai per a comunicar-nos, pensar i plantejar-nos sobre la vida, l'amor, l'art. Gràcies!
ResponderEliminarLa veritat es que l'amor com la vida, es música purament i ùnica! Besets!!! :)
ResponderEliminar