Poema Zeppelin
Fa anys que del zeppelin
et van fer baixar. Només a tu.
El Zeppelin que gravitava damunt
les nits joves de la ciutat
on es prohibien els impossibles.
Tots els carrers eren un escenari,
tots els soterranis on ens citàvem
eren excusa per ser fantàstics.
La ciutat pot ser una gàbia
feta de laberints tan idèntics
que esborren les teves passes.
No tant la soledat com les preguntes.
Creus que has fet alguna cosa,
incapaç per ser sublim, potser
massa planer pels jocs de Venècia.
Ets el pètal que cau a terra
perquè segueixi la flor oberta.
No has entès que ets sacrifici,
una molèstia pels escollits
del substrat de mediocritat
que alimenta el cor de la ciutat.
No eren els teus amics, no t'estimaven
com tampoc entre ells s'estimen.
El zeppelin dóna voltes
com una monstruosa cuca de llum
lluny de tu que, sorrut i callat,
insubmís a la desesperança
amb les genives comences a esberlar
les parets que t'empresonen.
Igor Kutuzov, desembre de 2013
Fa anys que del zeppelin
et van fer baixar. Només a tu.
El Zeppelin que gravitava damunt
les nits joves de la ciutat
on es prohibien els impossibles.
Tots els carrers eren un escenari,
tots els soterranis on ens citàvem
eren excusa per ser fantàstics.
La ciutat pot ser una gàbia
feta de laberints tan idèntics
que esborren les teves passes.
No tant la soledat com les preguntes.
Creus que has fet alguna cosa,
incapaç per ser sublim, potser
massa planer pels jocs de Venècia.
Ets el pètal que cau a terra
perquè segueixi la flor oberta.
No has entès que ets sacrifici,
una molèstia pels escollits
del substrat de mediocritat
que alimenta el cor de la ciutat.
No eren els teus amics, no t'estimaven
com tampoc entre ells s'estimen.
El zeppelin dóna voltes
com una monstruosa cuca de llum
lluny de tu que, sorrut i callat,
insubmís a la desesperança
amb les genives comences a esberlar
les parets que t'empresonen.
Igor Kutuzov, desembre de 2013
Uf, brutal i punyent! M'agrada moltíssim... té un final molt potent; sembla que sento com s'esberlen les parets i em sagnen les genives.
ResponderEliminarMolt bo. De debò.
ResponderEliminarM'agraden els teus poemes. En faré servir algun dels 4 patis per al bloc.
Una abraçada, Igor.
Ets un geni, estimat LLuís
ResponderEliminarua quin zeppelin! vas fort.....m'ha agradat
ResponderEliminarque passis unes bones festes amb poesia!
Celebro que el poema agradi. Parla de la fidelitat, l'amistat, la marginació dels uns envers l'altre. Crec que és força directe. I molts hem viscut una situació similar.
ResponderEliminarMoltes gràcies pels comentaris.
Boníssim...
ResponderEliminarQuina passada de poema!