Anna Akhmatova, un poema breu i enigmàtic

Анна Андреевна Ахматова o Anna Akhmàtova, una de les poetesses russes modernes amb més nom. De vida tràgica. La Revolució Russa, a la que dóna la benvinguda com altres poetes de la seva generació, aviat la decep i és apartada i perseguida. Un horror que pateixen altres poetes del grup Acme: uns són afusellats, altres es suiciden per la pressió del règim, altres desapareixen sense deixar rastre als gulags de la Sibèria. Cal dir que el seu tercer marit és afusellat i el seu fill, Lev Gumiliov, l'únic que tingué, es detingut per Stalin. Анна Андреевна Ахматова deixa d'escriure, deixa de publicar i viu en unes condicions molt dures. Stalin no perdona. L'empresonament del seu fil inspira un dels seus millors poemes, el llarg Rèquiem, que no he trobat en català.

Anna Akhmàtova neix al 1910. La seva obra és extensa. Supera el simbolisme francés i s'endinsa en altres camins. Vers un nou classicisme on l'expressió poètica és continguda. Mor a Moscou a l'any 1966. Abans, però, escriu el poema testament Poema sense heroi, entre 1940 i 1962. Abans de la seva mort és rehabilitada i rep el reconeixement internacional. La seva obra no serà divulgada plenament al seu país fins a la caiguda de la URSS.

Aquí us deixo un dels seus poemes breus. Em resulta enigmàtic, ple de preguntes.

És vint-i-u. De nit. I dilluns...

És vint-i-u. De nit. I dilluns.
Uns contorns de ciutat en la boira.
És algun desvagat qui ha escrit
que a la terra pot haver-hi amor.

I per peresa o avorriment
tots ho han cregut, i és així que viuen:
esperen cites, temen adéus
i van cantant cançons amoroses.

Però a d'altres es mostra l'enigma,
i el silenci els dormirà al damunt...
un atzar m'ha revelat això
i és així que me sento com malalta.

                  Traducció al català de Júlia Ferrer i Ricard San Vicente