Els poemes d'Anne Sexton en català

Una gran lectura la d'aquesta poetessa nord-americana, tan lliure, tan genial, que et despulla amb els seus versos que semblen escrits tot just ahir. Anne Sexton (1928-1974) , la magnètica i rica dona que no era feliç amb la seva vida i que, en algun moment, decideix començar a escriure potser perquè sent que alguna cosa no encaixa o per la necessitat vital de plasmar. Així neixen els seus poemes.

Anne Sexton, com Sylvia Plath a qui coneix en un taller de poesia del poeta Robert Lowell, fa una poesia confessional i alhora, una poesia que critica el món, la societat, Déu, tot allò que l'envolta. Fa poemes d'amor, poemes del sense sentit, fa poesia femenina on la dona sembla més dona que a la resta de la literatura. A vegades és irònica, a vegades molt tendre com quan parla de les filles (de les quals va ser apartada temporalment per malaltia mental), a vegades és colpidora.

En tot cas, els poemes de Anne Sexton, que en català ha estat traduïts per Montserrat Abelló, són un descobriment major per a mi. La seva capacitat metafòrica, la seva brillant poesia lliure, els temes, les imatges, a la fi, la recreació i plasmació de tot un univers, el de la poetessa, fan que pensi que llegeixo una escriptora enorme. 

Una manera de fer poesia realment moderna i nova. Deixo per aquí un parell de bons poemes dels traduïts per Montserrat Abelló. El poema “Com ella” em sembla un esplèndid autoretrat, gairebé un poema-emblema, una bandera de Anne Sexton, d'aquesta dama que va trobar la manera de curar-se de tantes depressions a través de la poesia, per sort dels lectors, i que a la fi va rebre primers premis i honoris causa a la seva terra, tot i el seu final tràgic. Mireu el vídeo. Uf. Maleït gos.

Com ella

Bruixa posseïda, a rondar he sortit
per l'aire negre, més valenta de nit;
somiant malvestats, he passat
per damunt de les cases, d'un llum a l'altre:
solitària, amb dotze dits, fora de mi.
Una dona així no és ben bé una dona.
Jo he estat com ella.

He trobat les coves ardents al bosc,
les he omplert d'olles, gravats, prestatges,
armaris, sedes i molts béns;
he fet el sopar per als cucs i els follets:
queixant-me, posava ordre en el desordre.
Una dona així no pot ser ben entesa.
Jo he estat com ella.

En el teu carro he pujat, conductor,
he dit adéu als pobles amb el braç nu,
he après les darreres rutes enceses i sobrevisc
on les flames encara em mosseguen la cuixa
i les costelles em cruixen on et giren les rodes.
A una dona així no li fa vergonya morir.
Jo he estat com ella.

                  Traducció Montserrat Abelló.

Cançó per a una dama

En aquells temps de pit i malucs prims
la finestra pigallada de mala pluja,
pluja que arribava com un ministre,
ens acoblàvem ben sanes i ben boges.
Jèiem com culleres mentre la pluja
sinistra ens queia com mosques als llavis
i als ulls alegres i als malucs prims.

“La cambra és tan freda amb la pluja”, vas dir
i tu, femenina tu, amb la teva flor
deies novenes als meus colzes i turmells.
Tu ets un producte nacional i el poder.
Oh el meu cigne, el meu escarràs, estimada i tova rosa meva,
fins i tot un notari aixecaria acta del nostre llit
mentre em pastes i llevo com pa.

                     Traducció Montserrat Abelló.