poesia El gos i el poeta

Una de les poques poesies originalment escrites en castellà (l'original a: Antigua Vamurta) que ara tradueixo al català. És una poesia sobre l'art, sobre el fet d'escriure poesia i són versos sobre l'origen de les coses, si se'm permet una expressió tan feixuga. Bé, aquí deixo el poema. 

El gos i el poeta

Errant, sempre errant, el poeta
deambula pels miralls de l'art que no existeix
                        Despert. Plujós.
         Algun cop despert
dono passes fora dels cercles.
Aquests anys desballestats en dates
que has oblidat, això és veritat.

Dos passes fora per enfonsar
el meu blanc rostre al fang fresc.
Pintant pedres, aclaparat,
breu sota la intempèrie,
esclafat pel firmament!
Els budells arrelats a la plana,
enfonso el ventre en la nit
enfangat en l'art que no existeix.

Aleshores, oh amor!, tu em crides
perquè torni amb els vius
i oblidi l'obsessió per les pedres.
A tu vinc com un gos
amb el musell erecte al vent,
sorprès furgant, ullals,
dits i ungles amarades de terra....

            Terra. Bordo,
és la meva rebel·lió contra el temps.
Tornar al món de caixes i ratolins,
somiant pedres,
              quasi inexistent, quasi tela d'aquarel.la.

                                          I.K