Aquests
dies he llegit Wallace Stevens, en concret el seu poemari La Roca.
Sensacions estanyes, sensacions de veure'l des de l'altre costat de
la via del tren. Així que he mirat aquí i allí i
he trobat aquesta poesia, L'home de Neu, que sembla volver apropar
l'home a la terra. Dir que Wallance Stevens, mort al 1955, és
considerat una de les grans veus de la poesia nord-americana del
segle XX.
L'home de neu
Hom ha de tenir una ànima d'hivern
per contemplar la gebrada i les branques
dels pins atepeïdes de neu;
i haver patit fred molt de temps
per contemplar els ginebrers eriçats de gel,
els aspres avets en els llampecs remots
del sol de gener; i no pressentir
cap turment en el so del vent,
en el so d'unes poques fulles,
que és la veu de la terra
plena del mateix vent
que bufa al mateix indret nu
per a qui escolta, qui escolta en la neu,
i, no-res ell mateix, esguarda
el no-res que no hi és i el no-res que hi és.
Versió
de Josep Porcar
Gràcies per rescatar tants poetes que desconec.
ResponderEliminarPoemes i poetes. M`he quedat amb ganes de tenir una xerradeta àmb el poeta que, de ben segur, vol dir molt més del que ha dit amb aquestes paraules.
ResponderEliminarLa última estrofa es impresionante; rompe el lenguaje para habitar lo hueco,,, sublime subterfugio del verbo buscar.
ResponderEliminarAquí en la patagonia sabemos mucho de inviernos (con o sin nieve); gracias por la pupila, no conocía al poeta. Un abrazo.