
Versos pel terra
Desesperat vas arribar a casa.I.K
Suant, gesticulant al menjador buit.
No hi havia ni un fil a l'agulla.
Tots els estels fonent-se un a un.
Fins que vas caure en una butaca
i vas mirar al teu voltant.
Tot el que et calia era allí,
a l'abast de la mà, escampat per terra.
Mentre es tinga a l'abast allò que necessitem, és igual on estiga.
ResponderEliminarImpactant, el final! Aquests versos no ho són pas pel terra, al contrari, posen ordre a una situació ben caòtica. M'agrada especialment la imatge dels estels fonent-se un a un.
ResponderEliminarmentre ho puguem recollir....d'allò escampat en podem treure un nou ordre o un desordre
ResponderEliminar