S'acosta el Nadal, aquell moment en que hauríem de ser feliços i, com a mínim, ho hauríem d'intentar amb un somriure de plastilina. Nadal, també cal fer regals. Però, com? Si no t'arriba ni per pagar la factura de la llum i encara deus mig lloguer o tres quotes de l'hipoteca. En tot cas, sí que el temps s'atura per Nadal, veus a la família, si encara no t'hi has barallat i queden els nens, per ells sí val la pena fer Nadal.
Porto aquí un poema de Nadal curt, del poeta Ventura Gassol (1893-1980) i l'assenyalo perquè realment són uns versos de festes de nadal diferents, lluny de l'òptica gastada de neu, somriures, miracles i coses que no passen mai. Ventura Gassol és relativamente desconegut, malgrat els seus set llibres de poemes.
EL NADAL DELS MINAIRES
Quina rosada que ha plogut dels cels!
pluja de llum que fa la terra flonja,
els minaires l’han vist com una esponja
mullada i xopa de claror d’estels.
–Pugeu a flor de terra a fer les paus,
o vells minaires, presoners de guerra;
sortiu d’aquesta tomba que us enterra!–
–Hi pesen massa lloses de palaus.
Pels esguards avesats a la tenebra
és massa tendra aquesta llum de gebre
i el cel d’aquesta nit és massa blanc.
Ja pujarem la nit tants cops promesa:
cada palau serà una pira encesa
i cada estel un degotís de sang.
Els minaires d'ara tampoc són els mateixos.
ResponderEliminar