Ezra Pound, la poesia de Catai

El poeta de Idaho Ezra Pound traduí el poeta xinès Rihaku a partir de les notes de Ernest Fenollosa. Molts anys més tard, Francesc Parcerisas traduí Catai, el llibre de poemes xinesos de Pound. Resultat, coses tan boniques i subtils com els següents versos.

Complanta de l'escala de joiells*

Els esglaons enjoiellats són gairebé blancs de rosada,

és tan tard que la rosada amara les meves mitges de gasa,

i jo abaixo la cortina cristal·lina

i contemplo la lluna a través de la tardor clara.

*És un plany. La dona espera l'home estimat. No hi ha cap retret directe. És una cortesa, ja que duu mitges de seda... I són quatre versos que amaguen tot un món, un moment, una nit.... ¿No és la bomba?

Gabriel Ferrater, primer poema

El Mutilat és per a mi el primer poema del Gabriel Ferrater. Aquell que em va deixar aturat, concentrat, una mica estabornit. Després van arribar els altres poemes, tots. Però aquest va ser el primer.

Dins Les Dones i els Dies, inclòs al Da nuces pueris, recull de poesies de l'any 1960. I és dels que s'entenen. Anys més tard van arribar S-Bahn, els versos foscos, tancats en ells mateixos d'un poeta que segurament vivia a les runes de la seva intel·ligència, recordant al seu amic i també gran poeta Gil de Biedma. Encara no,a El Mutilat hi ha llum. Teoria dels cossos, any 66', arribaria més tard, abans de la fi.

El Mutilat

Jo sé que no l'estimes.
No ho diguis a ningú.
Tots tres, si tu ens ajudes,
guardarem el secret.
Que ningú més no vegi
allò que hem vist tu i jo.
De la gent i les coses
que us han estat amics,
ell se n'amagarà.
No tornarà al cafè
que és fet per a esperar-te.
Vindran mesos amb erra:
serà lluny de les taules
de marbre, on us servien
les ostres i el vi blanc.
En els dies de pluja
no mirarà l'asfalt
on us havíeu vist
quan no es trobaven taxis
i havíeu d'anar a peu.
No obrirà més els llibres
que li han parlat de tu:
ignorarà què diuen
quan no parlen de tu.
I sobretot, hi pots
comptar, ni tu ni jo
sabrem mai més on para.
S'anirà confinant
per fons remots de terres.
Caminarà per boscos
foscos. No el sobtarà
l'atzagaia de llum
de la nostra memòria.
I quan sigui tan lluny
que mig el creguem mort,
podrem recordar i dir
que no te l'estimaves.
No ens farà cap angúnia
de veure com li manques.
Serà com un espectre
sense vida ni pena.
Com la foto macabra
d'una Gueule Cassée,
que orna un aparador
i no ens fa cap efecte.
Per ara, no ho diguem:
no trasbalsem la gent
mostrant-los la ferida
sagnant i purulenta.
Donem-li temps i oblit.
Callem, fins que ningú,
ni jo mateix, no el pugui
confondre encara amb mi.

Versos abans de la gran crisis

Un poema escrit abans de la gran crisis, en la que tots busquem, desesperadament, culpables.

IXIII

Dintre i fora, al fil de carn també més enllà

ho he vist clar quan era emparedat sota l’aigua

que fa caure el silenci de la lucidesa.

                                  Tots som culpables.

Incapaç de frenar els caps de les veles,

magnànim has cregut que al món hi habiten criatures

i són espectres de la seva por amb gran ràbia.

Dúctil, has ensenyat al teu fill a ser perfecte:

és imbècil i creu que el món és virtual,

com ell mateix, un bit a les incessants enquestes

d’audiència que confirmen la fi de la meva democràcia.

És meva i per això sóc culpable. Mereixo aquest aire.

El cor petit pel sacrifici.

                                    Culpable.

                                                              d' Igor Kutuzov

Després de la gran festa, by Igor.

Poesia per una filla

 Una poesia escrita per a la meva filla quan tenia... ja no m'en recordo! Els poemes passen i els nens creixen.

Sigançon

Tu, que m’has tornat les cançons

i del fons les danses perdudes.

Tu, que espantes les garses roges

d’aquesta meva pell d’argila.

Tu, que m’arreles a la sorra,

el tendre melic d’una dona.

Amb tu, que he passejat feliç

i deixat a les tardes tèbies.

Per tu. Quin serà el meu llegat?

Certeses que es desfan,

un celobert, perplexitats.

Com el líquid d’un cel d’hivern

extasiat en liles que creix

tacant els vidres dels teus ulls.

La veu del pinar sec, profund,

que duràs ressonant per sempre.

L’ombra muda del esparver

que travessa la llarga plana

i et parla al cor “no-res, no-res”.

Aquest gruix, l’ofrena d’un temps.

L’últim do és pels teus capvespres,

un camí que duu fins dalt

al nostre mur de pedra seca.

Un lloc inútil però nostre,

on t’hi podràs repenjar a veure

com, lents, els sols es submergeixen.

                                       Igor Kutuzov

Poemes curts Octubres

Poemes breus que lligats amb fils i agulles en fan un, Octubres. Pertany al llibre de poemes 4 Patis, escrits com si fossin un diari.
 

Octubres

Dia 7

Ànsia per veure’t,

el matí és una gàbia

on giro cua

un cop  i un altre cop

fins fer del temps

un cabdell complicat.

Un nom al cafè,

una olor a la finestra

un record escampat pel terra.

Tornes, tot torna

a ser al seu lloc.

Dia 14

Passen el dies

com núvols prims

que s’esfilagarsen...

Dia 16

T’has aturat a la cuina,

Les teves natges tremolen,

Un instant.

Un sospir et ressuscita

El pit s’eleva i s’enfonsa

Alterat.

Dia 18

El nostre no era

un amor d’estocades,

era un amor

de plats pel cap.

Avui seguim, rectes,

la sinuositat del temps.

                                  Igor Kutuzov

Terrat, By Igor