Poemes breus que lligats amb fils i agulles en fan un,
Octubres. Pertany al llibre de poemes
4 Patis, escrits com si fossin un diari.
Octubres
Dia 7
Ànsia per veure’t,
el matí és una gàbia
on giro cua
un cop i un altre cop
fins fer del temps
un cabdell complicat.
Un nom al cafè,
una olor a la
finestra
un record escampat
pel terra.
Tornes, tot torna
a ser al seu lloc.
Dia 14
Passen el dies
com núvols prims
que s’esfilagarsen...
Dia 16
T’has
aturat a la cuina,
Les
teves natges tremolen,
Un
instant.
Un
sospir et ressuscita
El
pit s’eleva i s’enfonsa
Alterat.
Dia 18
El nostre no era
un amor d’estocades,
era un amor
de plats pel cap.
Avui seguim, rectes,
la sinuositat del
temps.
Igor Kutuzov
|
Terrat, By Igor |
Parece que los días les llevan al desamor, pero a mí me gusta la sinuosidad del tiempo, y creo que aunque sea saltos es posible viajar en ella, y en primera clase, además.
ResponderEliminarMe quedo con el día 16, sin duda.
Un abrazo.
Bueno... Un amor de lanzamiento de platos podría ser un amor apasionado.
EliminarAbrazos.
Doncs jo estic fascinada per l'últim! ;)
ResponderEliminarPetons.
¿Qué en ferem dels dies?
ResponderEliminarUn amor de plats pel cap deu ser molt excitant...
ResponderEliminar