24.5.12

Versos abans de la gran crisis

Un poema escrit abans de la gran crisis, en la que tots busquem, desesperadament, culpables.
IXIII

Dintre i fora, al fil de carn també més enllà
ho he vist clar quan era emparedat sota l’aigua
que fa caure el silenci de la lucidesa.
                                  Tots som culpables.
Incapaç de frenar els caps de les veles,
magnànim has cregut que al món hi habiten criatures
i són espectres de la seva por amb gran ràbia.
Dúctil, has ensenyat al teu fill a ser perfecte:
és imbècil i creu que el món és virtual,
com ell mateix, un bit a les incessants enquestes
d’audiència que confirmen la fi de la meva democràcia.
És meva i per això sóc culpable. Mereixo aquest aire.
El cor petit pel sacrifici.
                                    Culpable.

                                                              d' Igor Kutuzov

Després de la gran festa, by Igor.

3 comentarios:

  1. Els tres primers versos són una maravella! ;)

    Petons.

    ResponderEliminar
  2. "el silenci de la lucidesa..." En música pasa igual... hay silencios lúcidos. No te culpes tanto ;) ¡Besos!

    ResponderEliminar
  3. Me encanta la estructura del poema, es frágil, elegante y culpable, pero sobre todo nada silenciosa. Y se agradece leer palabras que digan algo al procrear con otras.

    Me quedo con los tres primeros versos, como Chatnoir.

    Un beso.

    ResponderEliminar