Esperant els bàrbars

J.M. Coetzee, a la novel·la que el va fer internacionalment famós, Esperant els Bàrbars, deixa gotes de poesia. Deixa moltes coses, el llibre és una enorme al·legoria sobre les societats occidentals i, d'alguna manera, explica els conflictes d'Iraq i Afganistan.

En tot cas, aquest és un blog de poesia. El protagonista de l'obra, un home vell, reflexiona sobre el sexe a una edat avançada. Sobre el desig, sobre follar quan s'és gran. I aquí, Coetzee, resulta poètic. Deixo dos cites que molt em van agradar. Les imatges tenen una gran força.

«Continuo buscant alguna cosa que li vull dir quan sento que m'arriba el clímax, llunyà, escàs, com si hagués un terratrèmol a l'altra banda del món».

«Una altra vegada estic tan desganat com un tros de fusta. Ella em treballa: les mans grosses em piquen a l'esquena, m'estrenyen les natges. El clímax arriba: com una espurna que s'encén sobre el mar, lluny, i es perd tot d'una».