Sovint
es diu que la poesia té molt de l'art de la música. A
vegades penso que també, a la mètrica, hi ha alguna
cosa de ciències exactes. El poeta anglosaxó W.H. Auden
va escriure un gran poema rítmic, on el vers és com un
tambor de guerra que s'accelera, en aquest The Quarry, La Captura,
traduïda magistralment per Salvador Oliva, de la que deixo un
fragment per apreciar-ne aquest tam-tam-tam que fa tant de mal al
cor.
La
Captura
¿Què
pot ser aquest so tan plaent a l'orella,
allà
baix a la vall ressonant, ressonant?
És
el so dels timbals dels soldats escarlata,
dels
soldats que s'acosten, amor.
¿Què
pot ser aquesta llum que espurneja tan clara,
allà
baix a la vall oscil·lant, oscil·lant?
El
reflex que fa el sol a les seves cuirasses
mentre
es van acostant, amor meu.
¿Cap
on van els soldats amb les armes que duen,
i
amb aquells bells fusells què faran, què faran?
No
res més que usuals maniobres, amor,
o
potser ens adverteixen d'un mal.
¿Deixaran
endarrere el camí de la vall?
¿Per
què tomben i es van acostant, acostant?
Obeeixen
les ordres, amor, de qui els mana;
però,
digues: ¿per què t'agenolles?
(
I continua)
Es casi imposible contestar a la última pregunta. Nos arrodillamos sin razón para luego arrepentirnos. Es un círculo vicioso.
ResponderEliminarUn saludo.